Propaganda nacionalsocialista

La propaganda nazi va ser l'intent coordinat del Partit Nazi per influir en l'opinió pública alemanya a través de l'ocupació de la propaganda en els mitjans de comunicació. Va ser emprada pel Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i posteriorment, després de l'ascens al poder d'Adolf Hitler, pel govern d'Alemanya fins al final de la Segona Guerra Mundial. La propaganda nazi va proporcionar un instrument crucial per adquirir i mantenir el poder, així com per a la implementació de les seves polítiques, incloent la prossecució de la guerra total i l'extermini de milions de persones durant l'Holocaust i durant l'ocupació de la Unió Soviètica.

En aquest sentit, es va centrar a declarar que els jueus eren la font dels problemes econòmics d'Alemanya. Així mateix, presentava temes més comuns entre els països en guerra: la imminent derrota dels seus enemics, la necessitat de seguretat, etc. Els noticieros cinematogràfics també van ser usats per guanyar el suport per la causa nazi. Leni Riefenstahl va ser, probablement, la propagandista més famosa: la seva pel·lícula El triomf de la voluntat és un dels exemples més coneguts de propaganda en la història del cinema. Aquesta cinta no solament va ser popular en el Tercer Reich, sinó que ha seguit influint en pel·lícules, documentals i comercials fins al dia d'avui.^[1]

Joseph Goebbels va ser el Ministre de Propaganda en l'Alemanya Nazi i va exercir un paper central en la creació de nou material antisemita i pronazi per al partit. Va estar a càrrec d'una maquinària de propaganda que va aconseguir tots els nivells de la societat alemanya. L'ús generalitzat de la propaganda per part dels nazis és, en gran part, responsable que el terme en si hagi adquirit les seves connotacions negatives actuals.